Charlie Rivel, el pallasso català més popular i universal

Exposició Permanent

En l’exposició permanent del clown Charlie Rivel es pot veure la col·lecció personal de Josep Andreu Lasserre (nom real del pallasso, 1896-1983). Rivel va fer riure i plorar generacions d’amants del circ amb el seu cèlebre udol. Només li calien la guitarra, una cadira i el seu talent.

Aquesta exposició està ubicada, des del 16 de març del 2006, en una sala del Castell Marquesos d’Alfarràs de Cubelles. En ella es poden veure els peculiars vestuaris del popular clown cubellenc, amb la seva samarreta vermella, les sabates i la perruca; els instruments i objectes personals, com la guitarra, la cadira o la caixa de les seves pintures, que després d’una feina molt precisa li donaven una caracterització ben popular.

En l’exposició també poden veure’s diferents imatges d’actuacions de Charlie Rivel, fotografies, premis i reconeixements (va rebre, per exemple, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball), que donen a conèixer la vida personal i professional del pallasso.

Aquest espai on s’exposa part del llegat del clown universal es pot visitar posant-se en contacte amb l’Oficina Municipal de Turisme de Cubelles.

Profundament coneixedor de la psicologia infantil

Entre les vitrines del Museu Charlie Rivel de Cubelles avui es conserva un xumet històric. És el xumet que una criatura que plorava escandalosament (impedint que l’actuació del pallasso comencés) es va treure de la boca i va donar a Charlie, en un acte de solidaritat, quan aquest també havia començat a plorar. En sentir-lo, el nen va callar a l’acte, amb uns ulls oberts com taronges per la sorpresa d’haver descobert que aquell ser vermell i amenaçador se sabia expressar també amb el seu mateix llenguatge tan transparent i directe: el plor. El públic va arrancar en aplaudiments i el pallasso va acceptar l’oferiment del nen.

Una altra anècdota que ens descobreixen a l’exposició permanent del pallasso és sobre el seu nom artístic, Charlie Rivel, a través de les seves pròpies paraules:

Em vaig asseure a escriure lletres en un paper i les vaig unir fent combinacions diferents. D’aquest trencaclosques va sortir-ne una unió que em va agradar especialment: consistia en les lletres R, I, V, E, L. Ja està!, vaig pensar: Charlot Rivel. Però finalment vaig arribar a la conclusió que la versió anglesa, Charlie, sonava millor per a un número de trapezi. Així va sorgir el meu nom artístic, Charlie Rivel.

Charlie Rivel, en lloc de Josep Rivel, també fou en homenatge a Charlie Chaplin (1889-1977), que com veurem va ser per ell un mestre inspirador.

Josep Andreu, més conegut pel sobrenom de Charlie Rivel

Va néixer accidentalment a Cubelles el 23 d’abril de 1896, durant una gira dels seus pares; ell, Pere, trapezista nascut a Sants, Barcelona; ella, funàmbula francesa, Marie Louise. Procedents d’una companyia ambulant i enfront de la imminència del part, el matrimoni es va encaminar amb intenció d’arribar a Tarragona, cosa que no van poder portar a terme.

Els seus pares, Pere Andreu Pausas i Marie-Louise Lasarre, es desplaçaven en aquell temps a peu de poble en poble empenyent un carro on portaven l’escàs material i les exigües pertinences. El fill comptava només amb tres anys quan va realitzar un petit número amb peses de cartró. El meu debut va ser el 1899. El meu pare havia preparat unes peces de cartró que estaven escrites amb les xifres de 100, 200, 300 i més quilos. El més curiós va ser que, encara que per al públic era un número còmic, per a mi es tractava d’una cosa molt seriosa.

La família Andreu va abandonar el país i es va establir a París, on aviat els va afalagar l’èxit. Del 1925 al 1930 van entusiasmar els espectadors del Circ Medrano de París, amb una doble i sensacional atracció interpretada pels germans Charlie, Polo i René Rivel. Però el 1933 Charlie abandona el grup dels seus germans i amb la seva esposa Carme Bustos, que seria la gran col·laboradora al llarg de la seva vida, als 37 anys inicia una nova vida en solitari. Actua a l’Argentina, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Itàlia i Alemanya, lloc on va tenir problemes per abandonar el país ja que la Segona Guerra Mundial els barrava el pas i es van veure obligats a completar tots els contractes que tenien firmats.

Una història… entre la ficció i la realitat

En els darrers anys, una obra de teatre (Uuuuh!) i un telefilm (El pallasso i el Führer) han recreat la possible relació que va mantenir el pallasso d’origen català amb el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. L’adaptació televisiva, coescrita per l’autor de l’obra teatal (Gerard Vázquez) amb Eduard Cortés i Joan Font, parteix de l’obra de teatre, que especula sobre una base real: Rivel va fugir d’Alemanya, on estava actuant, el 1944, i va marxar a Dinamarca, però quan els nazis van envair aquest país el van obligar a tornar a Berlín per complir el seu contracte. En efecte, està documentat que el pallasso català fou un dels grans ídols de l’escena en l’Alemanya nazi. A principis dels quaranta, en plena Guerra Mundial, omplia diàriament el teatre Scala de Berlín, amb més de 2.000 localitats.

Aquest entramat històric és el que ha servit a Gerard Vázquez per urdir la inventada però no impossible anècdota central d’Uuuuh!, en la qual el pallasso Charlie Rivel es veu forçat a preparar un espectacle per a la festa d’aniversari de Hitler. El règim el tractava molt bé -explica Vázquez- i, quant al que passava a Alemanya, no està clar si ell no sabia o no volia saber.

Malgrat que en les seves memòries Rivel eludeix qualsevol referència a aquella època, podria haver-lo marcat profundament ja que després de la guerra va estar cinc anys sense actuar, amb una forta depressió, i assegurava que mai tornaria a l’escena.

Sortida d’Alemanya i coneixença de Cubelles

Charlie i la seva dona van poder sortir d’Alemanya, finalment, el desembre del 1944. Al cap d’uns anys, un bon amic seu, el pallasso Grock, el va convèncer per tornar als escenaris. Succeïa l’1 de setembre del 1952 a Munic. Mentre estava actuant a Finlàndia va rebre la proposta d’actuar a Barcelona i, mentre viatjava cap a la ciutat comtal, li va venir el record de la vila que l’havia vist néixer i que encara no coneixia: Cubelles. Fent-se acompanyar per amics, fotògrafs i periodistes, va acudir a la seva vila natal. La rebuda va ser apoteòsica. Ell, a canvi, va prometre viure a Cubelles. Allí actuà el 1963 i posà nom a un carrer.

Charlie Rivel també va protagonitzar una pel·lícula, El aprendiz de clown, que va ser filmada a Cubelles el 1967 a càrrec del director Manuel Esteban Gallego. És un film del gènere d’aventures en què un pobre orfe, que viu de la caritat dels seus veïns, és adoptat pel pallasso d’un circ que sent un afecte especial per ell.

Per altra banda, Rivel és un dels tretze personatges que Antoni Ribas escollí per al documental Catalans Universals (1980), així com un dels seus intèrprets i un dels protagonistes del llibre del mateix nom, d’Enric Ripoll Freixes i editat per Caixa de Barcelona el 1980.

El 26 de juliol del 1983 Charlie Rivel moria a Cubelles, convertit ja en un dels pallassos més grans de la història del
circ.

Una de les seves millors actuacions era el show en què parodiava Charlie Chaplin, Charlot, el qual havia tingut ocasió de veure en una pel·lícula cap al 1913. Aquella visió li havia causat una impressió tan gran que va fer que aquella mateixa nit a la seva actuació circense en fes una imitació. Fou una gran nit en què el públic aplaudí sense cessar.

També li va proporcionar un gran èxit la paròdia d’una cantant d’òpera. Tanmateix, el seu número més conegut i el millor de tots era el famosíssim de la cadira i la guitarra. Charlie Rivel tenia dos grans atributs, el moviment i el mutisme, que feien que el seu art fos netament universal.

En la seva memòria i des del 1984, se celebra un Festival de Pallassos a Cornellà amb caràcter bianual. A partir del 1998 té també una estàtua a Cubelles, inaugurada en honor seu el 27 de juliol del 1998.

Advertisements

One comment on “Charlie Rivel, el pallasso català més popular i universal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s