Cap al personatge que avui coneixem
Batman va néixer de les mans de Bob Kane (dibuixant) i Bill Finger (guionista) en el número 27 de la mítica revista de còmics Detective Comics (DC) el maig de 1.939. La gran repercusió que havia tingut el superheroi Superman uns anys abans va motivar a aquests creadors a produir un altre heroi que fes justícia en una altra ciutat fictícia: Gotham City. Mentre que Superman era un extraterrestre que venia del planeta Krypton, es vestia amb malles blaves i vermelles, tenia superpoders invencibles com la capacitat de volar, superforça, raig-X als ulls, havia estat adoptat a la moderna ciutat de Metròpolis i un gran etc.; a Batman el van fer sense poders, només amb astúcia, intel·ligència i l’última tecnologia per desterrar el crim de la ciutat fosca i depriment de Gotham City. Després de veure com mataven els seus pares quan ell era petit, Bruce Wayne, el nom real de Batman, va obtenir una herència multimilonària. En veure la creixent violència i corrupció a la ciutat, es va fer a si mateix quan va crear un vestit en forma de ratpenat i va decidir convertir-se en jucticier a banda de la policia. En la llarga llista d’armes que poseeix, els “baterangs” (boomerangs), una pistola de dards, el seu cinturó amb expenedors de gas, uns guants que disparen electricitat i el seu batmòbil són els més coneguts pels dolents de Gotham City.
i Bill Finger van voler donar un aire molt més realista al seu heroi respecte a Superman. Amb una personalitat pròpia, en una ciutat més creïble. Potser no s’imaginaven que Batman arribaria a ser un dels personatges de còmic més famosos de la història. El que més caracteritza el personatge són les seves aptituds com a detectiu, més que com a heroi. En Batman treballa d’esquena a la policia i resol crims, corrupció política, violacions i actes terroristes des de la seva batcova, per després caçar els dolents de manera sui generis.
L’any 1.940 va aparèixer per primera vegada Robin (anomenat també el Noi Meravelles), l’amic d’en Batman i deixeble fidel que sempre l’ajudarà en les tasques de justicier. També van aparèixer els brivalls Joker, Gatona (una lladre de joies vestida de gata) i, l’any següent, el Pingüí. El 1.942 es presentà la Batsenyal, una silueta de ratpenat projectada a la lluna i utilitzada sovint per la policia per cridar Batman. També va néixer el vil Carafalsa.
L’any següent apareix Alfred, el majordom de Bruce Wayne, que sempre l’ajuda a amagar la identitat i s’ocupa de la seva mansió. Més endavant es crearan els personatges de l’Enigma i del doctor Jervis Tetch (el “Barret Boig”).
Després que Bob Kane i Bill Finger deixessin la seva creació definitivament l’any 1.968, Batman va evolucionar en tots els aspectes cap al personatge que avui coneixem. El seu vestit va anar canviant i es van anar afegint nous personatges, no tan coneguts pel gran públic.
Als anys 70 el món del còmic va patir una forta crisi, fet que va provocar falta d’originalitat i estancament en tot el sector. Les dues companyies de còmics més importants del món, Marvel i DC, van decidir invitar una nova formació de joves talents provenients en gran mesura d’Anglaterra i els van donar completa autonomia per crear i tractar els personatges. En el cas de Batman van arribar Frank Miller (300, Sin City), Dennis O’Neill, Neal Adams i David Mazzucchelli, que van reiventar el personatge. El van tornar als seus orígens foscos i fins i tot el van convertir en un antiheroi, comparat moltes vegades amb el Joker. Va ser sobretot l’aportació de Frank Miller el que va fer que es revisés l’origen de Batman (Batman Year One, amb dibuixos de David Mazzucchelli) i, després, que es creés un possible futur del personatge a Batman, the Dark Knight Returns, convertint el protagonista en un home gran que es veu forçat a tornar a fer de justicier. Aquest últim còmic és considerat pels crítics i lectors el millor de la història de Batman. Hi destaca també l’aportació del llegendari guionista Alan Moore (Watchmen, V de Vendetta) i del dibuixant Brian Bolland, els quals van fer en la novel·la gràfica La broma asesina un estudi piscològic entre Batman i Joker i van donar moltes respostes fins a arribar a la conclusió que entre els dos personatges no hi ha tantes diferències.
Batman a la petita pantalla
Batman es va convertir en un personatge de carn i ossos l’any 1.943, en una sèrie de quinze capítols. Aquest Batman s’allunyava completament del còmic: amb sobrepès, amb un Robin adult i sense els típics vilans.
L’any 1.949 es va fer una altra sèrie amb altres actors, però és sens dubte la sèrie de l’any 1.966, estrenada el 22 de gener a la cadena ABC, la que va aconseguir l’èxit i la que passarà a l’història. Tot i que no tenia el caire fosc i sobri del còmic i que estava plena d’humor absurd, colorins i guions a vegades impossibles, és aquí on Batman i Robin es troben amb els enemics de la sèrie, el Joker, el Pingüí, la Gatona, el senyor Fred i altres. El paper que va fer el mític actor Adam West com a Batman l’arrossegaria al llarg de la seva vida. Un altre tret característic de la sèrie fou l’aparició d’onomatopeies, que feien que aquesta s’apropés al llenguatge típic del còmic. També cal destacar la cançó d’entrada, el color general de la sèrie, el telèfon vermell i el batmòbil, aquí convertit en un cotxe ultramodern amb infinitat de sorpreses.
El 1.966 es va fer una pel·lícula amb el mateix repartiment i es va aconseguir un gran èxit.
Batman a la gran pantalla
El Batman de Tim Burton
Quan Batman tenia quasi 50 anys de vida, l’any 1.989, Tim Burton el va portar a la gran pantalla. Michael Keaton fou l’actor encarregat de perseguir el Joker, Jack Nicholson en aquest cas. Bob Kane va criticar molt durament l’actuació de Michael Keaton perquè distava molt del còmic, li faltava cabell i no era gaire alt. En canvi, l’actuació de l’histriònic Jack Nicholson li va comportar ser nominat als Globus d’Or. Kim Basinger seria Vicky Bale, la Rosa de la pel·lícula.
Burton es va basar en els còmics dels anys vuitanta per aportar la foscor i la corrupció de Gotham City. Gairebé no hi ha escenes de dia i l’acció transcorre en els carrers bruts i humits de la ciutat. En aquesta pel·lícula s’explica l’origen de Batman i com el Joker es converteix en el vilà més horrible que ha conegut Gotham City quan cau en uns productes químics que desfiguren la seva cara. El film es va convertir de seguida en un gran èxit de crítica i taquilla, i va obtenir l’Oscar al disseny de producció.
L’any 1.992 Tim Burton va tornar a dirigir l’actor Michael Keaton a Batman Returns, la seva segona i esperada part. Aquí els vilans seran la Gatona, interpretada per Michelle Pfeiffer, el Pingüí, interpretat per Danny deVito, i Max Scherk, interpretat per Christopher Walken. En aquesta pel·lícula Batman s’enfronta al Pingüí, un home deformat, que prové de les clavegueres i que té la intenció de convertir-se en alcalde de la ciutat. Burton accentua aquí els trets típicament gòtics de la seva filmografia, com la marginalitat social que pateixen els personatges, la foscor i els decorats.
El Batman de Joel Schumacher
Després del fracàs de Batman Returns, el director comercial Joel Schumacher dirigeix Batman forever el 1.995. Aquí apareix Val Kilmer en el paper de Batman, Chris O’Donnell en el paper de Robin, Nicole Kidman com la noia de la pel·lícula i els vilans Jim Carrey com l’Enigma i Tommy Lee Jones com Carafalsa. La pel·lícula oblida les aportacions de Tim Burton i caricaturitza els personatges, portant-los fins al ridícul. L’acció transcorre sense rumb i plena de colors, agafant de model la sèrie dels anys 60. També canvien els vestits dels personatges, convertint-se en armadures.
Joel Schumacher dirigirà una altra seqüel·la, Batman & Robin, i després de la negació de Val Kilmer de tornar a fer de Batman serà George Clooney l’encarregat de rematar la feina. El director va accentuar encara més el to colorista de l’anterior film. En aquesta ocasió, destaca l’aparició de la Batgirl (Alicia Silverstone). Els vilans són un irreconeixible Arnold Schwarzenegger com a Mr. Fred i Uma Thurman com a Poison Ivy (Heura Verinosa). Batman i Robin s’estrenà el 1.997 i va resultar un desengany a la taquilla.
El Batman de Chistopher Nolan
Christopher Nolan (Memento, Truco Final) serà l’encarregat de revisar completament l’heroi amb Batman Begins l’any 2.005. Christian Bale assumeix el rol de Batman i és, segons els crítics i lectors, el millor actor que ha interpretat l’heroi de Gotham City. Michael Cane serà Alfred, el majordom, Gary Oldman el policia que l’ajuda, Katie Holmes la noia de la pel·lícula i Morgan Freeman Lucius Fox, un membre d’Industries Wayne que ajuda en Batman en les creacions armamentístiques. Els vilans seràn Ra’s al Ghul i l’Espantaocells (Liam Neeson i Cillian Murphy, respectivament). Nolan torna a explicar l’origen de Batman, en un intent de passar pàgina respecte a les anterios versions, i es guia pels còmics de Frank Miller. Aconsegueix reflectir el personatge original del còmic amb bastanta fidelitat i la conversió de Bruce Wayne en Batman es fa creïble. El punt fort és la tornada al tret detectivesc del personatge, fins ara oblidat en les anteriors pel·lícules. Els actors es mouen com peixos a l’aigua en un guió brillant de
David S. Goyer (fidel guionista de Nolan) i s’aconsegueix retornar l’èxit que mereixia Batman a la taquilla i entre la crítica.
I, finalment, The Dark Knight, que s’estrena aquest 13 d’agost amb molts alicients. El primer és el fet d’estar produïda pel mateix equip de Batman Begins (aquí la noia de la pel·lícula no és Katie Holmes sinó Maggie Gyllenhaal). El segon alicient és la tornada del vilà més famós de Batman: el Joker, aquí interpretat pel desaparegut Heath Ledger, que les crítiques ja preveuen com a Oscar pòstum. Sembla ser que l’anterior Joker de Jack Nicholson queda ridiculitzat per l’actuació de Ledger, que li dóna la fisonomia característica del personatge del còmic, amb més bogeria i autodestrucció. Als Estats Units ha batut tots els rècords de taquilla i segons els crítics és la millor pel·lícula de superherois de la història. L’èxit es deu en gran mesura a la gran i original campanya de publicitat, a la mort de Ledger després del rodatge i a l’acceptació del film per part dels fans del còmic.
CalaixWebloc 
