El preservatiu, la millor prevenció

Criticat per l’Església, enaltit pel l’OMS

Mentre l’Església Catòlica critica el seu ús argumentant que no és prou fiable i que la millor manera de prevenir les malalties de transmissió sexual és l’abstinència i la fidelitat, el cert és que el preservatiu, profilàctic o condó, com s’anomena popularment, és, segons l’Organització Mundial de la Salut, la millor eina per frenar la sida, el Dia Mundial de la qual es commemora el proper dijous 1 de desembre. Perquè encara que aquesta malaltia ha deixat de ser mortal en les societats avançades gràcies a la combinació de fàrmacs que detenen la seva evolució, no podem oblidar que cada any es produeixen nous contagis i aproximadament el 50% d’aquests casos es donen entre joves de 15 a 24 anys. Una incidència que es pot frenar amb l’ús adequat del preservatiu, la millor barrera per evitar no només el contagi de la sida sinó també de la majoria de malalties de transmissió sexual (ETS) i un efectiu mitjà de contracepció, amb una efectivitat garantida del 97%.

Els egipcis ja se’l posaven

Segons consta en alguns frescos, els egipcis ja feien servir el preservatiu i se sap que els romans també el van usar, tot i que no es considera oficialment inventat fins al segle XVI, quan l’anatomista i cirurgià Gabriele Fallopius, el mateix que va descobrir les trompes que porten el seu nom, va dissenyar una beina elaborada amb tripa d’animal i tela de lli que es fixava al penis amb un llacet i s’impregnava d’antisèptic. L’enginy no estava pensat per evitar embarassos, sinó per prevenir malalties de transmissió sexual tan comuns en aquella època com la sífilis i la gonorrea.

Amb aquesta mateixa finalitat i un segle més tard, el comte de Condom, metge personal del rei Carles II d’Anglaterra i a petició d’aquest, va perfeccionar l’invent utilitzant el budell d’un xai lubrificat amb oli. Naixia així el més semblant al preservatiu actual, popularitzat amb el nom de condó gràcies al seu inventor.

D’aquest estil són els primers preservatius que s’han conservat fins avui, trobats en unes excavacions fetes a Anglaterra i fabricats amb budells d’animals, amb una punta cosida acuradament i amb l’altra proveïda d’una cinta que permetia estrènyer-los una vegada col·locats.

L’any 1844 es va fabricar el primer preservatiu de goma vulcanitzada. Es venia amb les indicacions per rentar-lo abans i després de l’acte sexual, perquè es feia servir fins que es trencava.

El condó tal com el coneixem avui, d’un sol ús i de làtex, es va fabricar per primer cop a la dècada dels anys 30 del segle passat. Fins que no es va descobrir la penicil·lina, els preservatius es feien servir exclusivament per prevenir les malalties de transmissió sexual. Va ser a posteriori del descobriment del Dr. Flèming que van prendre la funció de mètode anticonceptiu. I, tot i que, més tard es van descobrir mètodes de contracepció més populars com la píndola o el diafragma, i ja més recentment el preservatiu femení, és ben cert que el condó segueix sent el mitjà més eficaç per la prevenció de les malalties venèries, amb els avantatges que és fàcil d’aconseguir, econòmic i no té efectes secundaris, tret que se sigui al·lèrgic al làtex.

Els de làtex, els millors

Al mercat podem trobar preservatius de colors, sabors, mides, formes, gruix i textures diferents, lubricats o sense lubricar, però el que hem de procurar és que siguin de làtex, un material resistent i impermeable i que garanteix la millor protecció. Això no obstant, si s’és al·lèrgic al làtex sempre es pot recórrer als de poliuretà, que ofereixen la mateixa protecció davant l’embaràs, tot i que no són tan fiables davant les ETS.

Per garantir la seva eficàcia, els preservatius han d’haver superat tot un seguit de proves de resistència i porositat que els fan mereixedors de l’homologació per part de les autoritats sanitàries i de la identificació CE.

A l’hora de comprar-los, hem de comprovar que portin aquesta identificació i la data de caducitat ben visible. I encara que costi i malgrat les anècdotes i acudits sobre el tema que s’expliquen, no ens ha de fer vergonya demanar-los al farmacèutic. Perquè, en definitiva, és una qüestió de risc per a la salut i amb una sola vegada n’hi ha prou per quedar-se embarassada, contraure una malaltia de transmissió sexual o contagiar-se amb el virus de la sida.

– Utilitzats correctament, els preservatius són efectius contra les malalties de transmissió sexual que es contagien mitjançant els fluids (sang o semen) com ara el virus de la sida, l’hepatitis, la gonorrea o la clamídia i redueixen el risc d’altres malalties com la sífilis o l’herpes.

– Cal guardar els preservatius en llocs secs, amb poca llum i lluny del fred i la calor, condicions atmosfèriques que els fan malbé. Per aquest motiu no s’aconsella portar-los molts dies a la butxaca dels pantalons o deixar-los a la guantera del cotxe.

– No obriu un preservatiu amb les dents, perquè el podríeu esquinçar. Vigileu també amb les ungles i els anells si no voleu tenir un ensurt.

– El preservatiu s’ha de col·locar amb el penis en erecció, prement amb els dits la bosseta de la punta –destinada a contenir el semen de l’ejaculació– per evitar que hi quedi aire a dins. Aneu-lo desenrotllant a poc a poc fins al final i, després de l’ejaculació, retireu-lo quan el penis està encara en erecció.

– No utilitzeu lubricants de base oliosa com oli per nadons o vaselina, perquè debilita el làtex. Els millors lubricants són els de base aquosa, com la glicerina.

– Una vegada usat, llenceu el preservatiu a les escombraries, mai al vàter, perquè no és biodegradable.

El preservatiu femení

Consisteix en una funda transparent de poliuretà amb dos anells flexibles als extrems, un que permet col·locar-lo a l’interior de la vagina i un de més gran per col·locar-lo a l’exterior, protegint els genitals externs. De textura molt similar al condó, ofereix la mateixa protecció davant d’embarassos no desitjats i ETS. Ja venen lubrificats i a diferència del preservatiu masculí, es pot inserir dins la vagina fins a vuit hores abans de fer-lo servir. Després del coit, s’ha d’extreure escanyant l’anella externa per tal d’impedir que surti el semen que conté.

L’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida

Segons el darrer informe publicat pel programa de l’ONU sobre la sida i la OMS, durant l’any 2007 es van produir, arreu del món, 2,5 milions de noves infeccions pel VIH. Tot i que el nombre de noves infeccions s’ha reduït, la sida continua sent una de les principals causes de mortalitat del món, i Àfrica el continent més castigat.

Als països rics, els avenços mèdics han implicat un augment de la qualitat i de l’esperança de vida dels seropositius. Però al mateix temps han comportat una disminució en la percepció del risc i un relaxament en l’adopció de mesures preventives per evitar el contagi.

Des de fa vint anys, el dia 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida, una jornada instituïda per sensibilitzar i implicar tots els sectors de la societat en la lluita contra la infecció pel VIH i la sida i per incidir, a través del molts i variats actes que s’organitzen, en la importància de la prevenció per combatre’l.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s