L’acupuntura – teràpies per al benestar

acupuntura2.jpg

És l’únic sistema terapeuticomedicinal que té una història tan llarga, superior als 1.000 anys, del qual existeixen indicis de que ja s’aplicava a l’edat de pedra. Tot i la seva longevitat, roman fidel a la majoria de les seves teories inicials. Això però, no ens ha de fer pensar que no ha evolucionat, sinó que un determinat nombre de teories de base que constitueixen l’epistemologia d’aquesta disciplina han seguit un fil conductor sense ruptures, d’una manera pràctica, progressiva i acumulativa, cosa que ens duu a una forma peculiar de generar coneixement, en la qual la cosa nova no és millor que la vella solament pel fet de ser nova, i la vella no ha de prevaler si es pot millorar.

Com el lector segurament sabrà, l’acupuntura consisteix en la introducció d’agulles de forma superficial en determinats punts que, situats molt concretament, estimulen reaccions químiques de l’organisme. Aquests punts estan agrupats mitjançant una mena de xarxa de canals anomenats meridians, pels quals flueix l’energia, dita Chi en xinès o Ki en japonès. Aquests meridians no són estrictament anatòmics; en realitat, són un coneixement més utilitari que una realitat objectiva.

acupuntura0.jpgA l’acupuntura, un concepte fonamental és l’equilibri dinàmic de la polaritat, yin-yang. Aquest binomi ho abasta tot; qualsevol cosa és susceptible de classificar-s’hi i en parteix la idea general de la salut, ja que qualsevol desequilibri dins d’aquesta polaritat és considerat com una malaltia, àdhuc sense que química o radiològicament pugui apreciar-se. Això és així perquè la malaltia és vista com un desajustament energètic, que pot arribar a materialitzar-se i perjudicar els diferents sistemes de l’organisme humà, com el digestiu, circulatori, etc.

De tot l’esmentat, es tradueix que l’acupuntura d’entrada treballa de forma preventiva, abans que la malaltia s’instal·li, i de forma general, ja que la idea és tractar el pacient de forma global. Això s’aconsegueix en tres passos: d’una banda, una adequada identificació de la síndrome, que és l’explicació del desajustament energètic de l’organisme, amb eines com la presa de polsos, observació de la llengua, etc.; alhora s’enllaça amb la pròpia malaltia, per exemple lumbàlgia; una vegada realitzat aquest pas se seleccionen uns punts i s’insereixen les agulles; finalment, cal una correcta manipulació de les agulles per a desplaçar l’energia i la sang cap als llocs on es necessiti, seguint els criteris de tonificació i sedació.

En l’actualitat, s’usen agulles finíssimes, sobretot si rebem acupuntura de l’estil japonès, que són esterilitzades i d’un sol ús.

L’acupuntura està indicada especialment per a dolors i reumatismes, en la recuperació de hemiplegies i paràlisi, en processos d’hipertensió i hipotensió, contractures musculars, ansietat, insomni, migranyes, cansament i desànim. És un bon suport per a abandonar addiccions al tabac i altres, una ajuda per al tractament d’aprimament, afavoreix el sistema immunològic, i pot prevenir la malaltia.

Finalment, i a diferència d’altres teràpies, cal dir que aquesta tècnica té, a més, un valor complementari, ja que en general no interfereix ni és interferida per altres tractaments amb medicaments, homeopatia o altres.

 

Marc Juncosa, instructor de ioga i teràpies naturals

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s