Tai-Txi

Basat sobretot en conceptes del taoisme i de la medicina tradicional xinesa (MTC), el tai-txi és una antiga art marcial xinesa. No és només un exercici físic, sinó també una meditació; és l’acció convertida en art.

La seva pràctica integra tres fonaments: d’una banda, els esquemes de lluita de les arts marcials de la dinastia Ming; d’altra banda, una gimnàstica taoista i els principis de la MTC; i, finalment, una filosofia aplicada que es basa en el canvi com l’únic factor constant i que té la seva base en l’observació dels bioritmes, dels cicles de la naturalesa i del cosmos. Es proposa com una disciplina que desenvolupa la integració del cos/ment i l’equilibri personal.

Amb el cos en una posició determinada, el tai-txi consisteix en una seqüència de moviments lents, harmònics i continuats, anomenats Forma o Set, que pivoten des del centre de gravetat del cos i donen, com a fruit, accions que es desenvolupen circumscrites a espirals o cercles. Aquestes accions, juntament amb unes tècniques respiratòries, generen una unió de la consciència i el moviment corporal, lentitud, flexibilitat, circulació, continuïtat, suavitat, fermesa, concentració, equilibri i coordinació.

 

L’actitud mental i filosòfica

Fent de la respiració la base cap a una alquímia interna, la ment guia el txi (energia) i el txi produeix el moviment. Tot es mou, es veuen i se segueixen els canvis amb plena consciència del que està passant: un flux continu, l’interior i exterior es tornen un, el dalt es torna baix, el baix es torna dalt i dintre del constant fluctuar el practicant es troba amb la quietud.

El tai-txi és una disciplina en què la recompensa ve donada pel treball. Depèn, per tant, del practicant, que ha de comprendre que la millor pràctica és aquella que es realitza progressivament, pas a pas, sense presses; per pujar dalt d’una muntanya alta, primer cal haver pujat petits tossals.

 

La saludable pràctica del tai-txi

La seva popularitat es deu als beneficis en la salut que s’atribueixen a la seva pràctica i per estar a l’abast de tot el món i de totes les edats. La MTC l’incorpora com una pràctica sana, que compleix una funció terapèutica molt eficaç en la prevenció de malalties:

– conserva i vigoritza el cos. Tradicionalment s’ha cregut que afavoreix la longevitat ja que practicar-lo duu a la fluïdesa dels gestos i aporta una agilitat més juvenil. Els practicants veuen com gradualment s’arriba a un equilibri psicosomàtic;

– tonifica i equilibra el sistema nerviós, afavorint de forma destacable la motricitat, l’atenció i la calma;

– redueix el dolor, l’estrès i l’ansietat en millorar els patrons respiratoris associats a aquests estats;

– la respiració que es practica en aquesta tècnica ajuda al funcionament del sistema respiratori;

– millora la digestió: activa el moviment intestinal i relaxa l’estómac;

– en persones amb alguna disminució del sistema motor, les ajuda a sentir una part del cos en relació amb el seu cos sencer, sensibilitzant la part corporal disminuïda;

– en afavorir l’equilibri redueix el risc de caigudes en persones grans;

– produeix un efecte higiènic cardiovascular, que beneficia els qui pateixen arítmies, hipertensió o han estat víctimes d’un infart;

– s’ha manifestat eficaç per a l’artritis i l’esclerosi múltiple.

 

Marc Juncosa, instructor de ioga i teràpies naturals